Cafes Lladó

L’origen del cafè

Un origen de llegenda

L'origen del CafèTot va sorgir durant una sobretaula acompanyada d'un deliciós cafè. Sopàvem amb un amic que acabava d’arribar de Sud Amèrica. És un gram viatger i bon conversador, però aquesta vegada havia alguna cosa especial, no podia deixar de parlar, semblava entusiasmat, ansiós. Havia descobert alguna cosa nou, una nova cultura: la cultura del cafè.

Va arribar a casa carregat amb una cafetera, tres paquets de cafè, una pila de fotografies i disposat a donar-nos una classe magistral sobre el cafè. Va començar per les fotos, ens va comptar que havia visitat una zona de cafetars, que el paisatge era realment preciós, d'un verd exuberant, que havia vist com recol·lectaven a mà el fruit del cafè al ritme de velles cançons, com rentaven i assecaven  per obtenir els grans...
Estava realment admirat per tot el treball que representava.

Sense donar-nos temps per alabar les seves boniques fotografies, va desviar la conversa cap al cafè torrat. Ens va parlar del cafè, de les barreges i dels diferents orígens i de com l'origen i la barreja donaven lloc a sabors diferents.

Va seguir amb el seu discurs explicant-nos l'origen del cafè mitjançant una maca llegenda.

 

LA LLEGENDA DE LAS CABRES

Kaldí era un jove pastor que tenia al seu càrrec un petit ramat de cabres. Una nit, quan recollia les seves cabres, es va adonar que una de les seves favorites havia desaparegut. Va buscar i va rebuscar pels voltants sense trobar-la fins que el somni el va vèncer. No obstant això, a l'endemà, la cabra estava allà més alegre i juganera que mai. La nit següent va ocórrer el mateix, però van ser dues les cabres desaparegudes, A la tercera nit el pastor va decidir seguir a les seves cabres per la muntanya. Al cap d'una estona, les va veure aturar-se davant uns arbustos verds amb uns fruits vermells que semblaven cireres.

La seva gran sorpresa va ser quan van acabar de menjar, les cabres van començar a saltar i jugar de manera sorprenent. Intrigat, Kaldí es va atrevir a provar aquells fruits i, al poc estona, es va sentir envaït per una estranya felicitat i alegria. L'endemà, Kaldí estava un poc espantat, així que va decidir comptar la seva història a uns monges que vivien en un monestir pròxim. L'abat era molt curiós i va voler provar ell mateix els efectes de la planta, va recollir uns fruits i va comprovar el prodigi. No sabia què pensar, si allò era una benedicció del cel o una temptació del dimoni. Una nit, en somnis, Mahoma li va revelar el misteri: el va manar recollir fruits, torrar els grans i preparar una infusió, que havia de repartir entre els monges les nits de vigília, perquè les seves pregàries fossin més grates a Al·là.

Quan se'n va anar el meu amic, vaig intentar assimilar tot el que ens havia dit i vaig exclamar: “Tant de temps despertant-me amb una tassa de cafè a les mans i que poc sabia sobre ell!”. Crec que la màgia del cafè havia començat a embruixar-me a mi també.

Així que vaig decidir documentar-me i investigar pel meu compte. I molt aviat vaig descobrir que la història del pastor Kaldí no era l'única explicació mítica sobre el descobriment del cafè.

 

 LA LLEGENDA DE L’ARCÀNGEL SANT GABRIEL

Diu la llegenda que va ser l'arcàngel San Gabriel qui va lliurar a Mahoma la primera tassa de cafè en recompensa a les seves piadoses vigílies. Es va dir "qahwa" en honor a la Pedra Negra de la Kaaba en la Meca i que significa força, vigor.

 

LA LLEGENDA DE ALÍ IBN OMA AL SHADHILLY

La següent llegenda té com protagonista a Alí Ibn Oma al Shadhilly. Trobat culpable de mal tractes a la filla del rei, aquest jove va ser desterrat a la muntanya en companyia d'uns criats. Esgotats i famolencs, van bullir en aigua algunes baies de cafè. Posteriorment, els camperols d'aquesta muntanya van patir una epidèmia de picors i Alí va aconseguir curar-los amb la beguda d'aquestes baies que va resultar ser cafè. La seva gesta va arribar a sentits del rei, que li va permetre tornar a la ciutat.

 

LA LLEGENDA DE HADKI OMAR

Aquesta tercera llegenda deixa el descobriment del cafè en mans de Hadki Omar. Quan aquest caminava cap a la Meca, el seu mestre va morir predient que aviat s'apareixeria davant seu un espectre amb un missatge. Efectivament, aquella nit va aparèixer un fantasma que va lliurar al jove una escudella amb aigua i aquest missatge. “Fixa't bé en aquesta aigua, al lloc del teu viatge on notis que s'agita, t'espera un gran destí”. Va arribar a la ciutat de Moca i allà es va quedar. Aviat va guanyar fama com santó perquè cuidava i sanava als habitants de la ciutat que patien una terrible epidèmia. La filla del rei també va caure malalta i va demanar a Omar que la sanés. El jove es va enamorar de la princesa i el rei, enfadat, el va desterrar al desert.

Allà es lamentava Omar de la seva sort quan va veure un ocell blanc sobre un bell arbust on es seves branques brillaven uns fruits. Era un cafeto i, gràcies a ell, Omar va aconseguir sobreviure i curar a la gent que buscaven la seva ajuda. La seva fama va créixer fins que el rei el va perdonar. Així, es va casar amb la princesa.

Totes aquestes llegendes tenen un punt en comú: els àrabs. La planta del cafè, el cafeto, i la tradició de preparar una infusió amb el seu fruit va néixer als països Àrabs cap a l'any 1000 d.C. Tres segles més tard van començar, els àrabs també, a torrar i moldre les llavors.

Al principi, va ser una beguda apreciada i valorada pels seus efectes curatius i medicinals i, amb el temps, va passar a convertir-se en una beguda d'ús social en el món àrab. A partir d'ara llegir que un cafè és 100% aràbiga ja no em semblarà tan estrany però encara em queda molt per saber.

 

0_senefa4